CanalNeu : Catalunya : 15/12/2017 
 cercador  
 
   Estacions
Alps
Pirineus
Sistema Central
Altres zones Europa
Amèrica del Nord
Amèrica del Sud
Àfrica
  Allotjament
Hotels
Apartaments
Turisme rural
Immobiliàries
  Oci
Discoteques
Bars / Pubs
Centres Comercials
Centres Lúdics
  Botigues
Material i equipament
Moda
Altres botigues
  Viatges
Agències de viatge
Rutes i carreteres
Meteorologia





 » inici   » bloc   » top 50   » novetats  » fòrum  » contacte 
 

   
La vuitena i última jornada dels IX Mundials Snowboard FIS La Molina 2011 va tenir un final de festa espectacular, amb quatre campions del món d'una tacada i amb una massiva afluència de públic a l'estació gironina xifrada en 8.000 persones. A causa de l’ajornament de divendres, a causa del vent, les finals masculina i femenina del Eslàlom Paral·lel (PSL) van coincidir amb la de l'última de les sis proves de la competició, el Slopestyle (SBS). Hi va haver, doncs, quatre títols en joc que es van adjudicar l'austríac Benjamin Karl (el gran triomfador aquí, amb dues medalles d'or) i la noruega Hilde-Katrine Engeli, al PSL, i el belga Sepp Smits i la finlandesa Ennio Rukajärvi, al SBS.

Va ser també la millor jornada per a l'equip espanyol, ja que dos dels seus homes van disputar la final del SBS, en què Isaac Vergés va acabar 12ª i Carlos Manich 18ª. Un gran epíleg per a un gran esdeveniment: els primers Mundials celebrats al Pirineu. La desena edició dels Mundials tindrà lloc d'aquí a dos anys a la localitat canadenca de Stoneham (Quebec).

La jornada de clausura dels IX Mundials Snowboard FIS La Molina 2011 va comptar amb tots els alicients que se li podia demanar a un esdeveniment d'aquesta envergadura: una estació plena de públic, unes instal.lacions a l'altura de l'esdeveniment i quatre finals de dues disciplines espectaculars: l’Eslàlom Paral.lel (PSL) i el Slopestyle (SBS), disciplina aquesta última que després de debutar en aquests Mundials s'ha guanyat també la seva entrada en els Jocs Olímpics, d'aquí a tres anys, a Sochi (Rússia).

El SBS ha estat sens dubte el gran protagonista, tant d'aquesta última jornada com de tot el Mundial. La importància de la Molina 2011 és que, gràcies a la seva inclusió a última hora (novembre) en el programa competitiu i l'èxit de públic obtingut (8.000 espectadors), la FIS compta amb un poderós argument per aconseguir que l’Slopestyle triomfi en l'escena olímpica. Avui, les dues finals disputades van aportar tot l'espectacle d'aquesta popular prova de freestyle en què, sobre un circuit, el rider ha de realitzar diferents exercicis en l'aire, així com sobre rails, calaixos o baranes. No és contra el rellotge, sinó que els jutges puntuen l'estil i la dificultat de l'execució.

La final la van disputar 18 competidors, després que a primera hora es completara la segona eliminatòria, ajornada el divendres a causa del vent. Entre ells hi havia dos espanyols: Carlos Manich i Isaac Vergés. En la primera de les dues mànigues va sobresortir el desconegut suec Niklas Mattsson, que amb un recorregut impecable va aconseguir 28.01 punts i va deixar la resta enrere. Entre ells hi havia el belga Sepp Smits, medalla de bronze en el Big Air de la jornada d'obertura, a Barcelona. Smits, amb 26.07, va arriscar en la segona presa i va fregar la perfecció amb una puntuació de 28.07, obligant al suec, l'últim a baixar, a superar-lo. Però la pressió va poder a Mattson, que va caure i va haver d'acontentar amb la plata gràcies al seu primer intent. El bronze va acabar en mans d'un finlandès, Ville Paumola, amb 26.02 punts, també en el segon assaig.

Dels espanyols, el millor classificat va ser Isaac Vergés, amb una excel·lent 12ª plaça guanyada amb 19.07 punts en el segon intent (al primer només havia aconseguit 10.5). Pel que fa a Carlos Manich, tampoc va estar bé en el primer (10 punts, sempre per no planxar els seus salts i per recolzar-se amb les mans a la recepció), i en el segon les coses li van ser fins i tot pitjor (6.8).

La final femenina, com la masculina, no disposava de referències per calibrar als favorits, ja que el SBS no ha estat olímpic, debutava al Mundial i no hi ha Copa del Món particular. Així que hi va haver d'esperar a veure com es comportava cada participant. Aviat es va veure que la finlandesa Ennio Rukajärvi era especial, perquè amb 26/06 en el primer intent va deixar un món darrere seu a la txeca Sarka Pancochova (23/02) ia la neozelandesa Shelly Gotlieb (21/06). A la segona mànega, amb les finalistes sortint en ordre invers a la classificació, Rukajärvi va poder comprovar que ningú superava el seu primer intent i que ja era campiona. No obstant això, va voler lluir i va aconseguir uns extraordinaris 28/02 punts, amb exercicis a l'alçada dels homes. Pancochova, que va millorar amb un 25.2, es va quedar amb la plata i Gotlieb, que va fallar clamorosament en la segona baixada, es va quedar amb el bronze, ja que cap de les altres finalistes va ser capaç de batre la seva primera puntuació.

"No hi va haver vent aquesta vegada i la pista estava perfecta. Me la vaig jugar en el segon intent i tot va sortir perfecte. Aquesta medalla d'or em reconforta molt, perquè al Big Air vaig estar a punt de aconseguir-la, però em vaig haver de acontentar amb la plata", va dir el primer campió del món de SBS, el belga Smits. "Tots els que practiquem Slopestyle estem ansiosos per ser olímpics. Esperem que el SBS entre amb força en els Jocs i que hi hagi tan bones pistes com la que hem gaudit aquí.

"Estic molt, molt contenta. És un honor ser la primera campiona del món de slopestyle i portaré la Molina sempre amb mi ", va comentar la finlandesa Rukajärvi. "La pista ha estat magnífica i tots esperem que, d'aquí a tres anys, quan el SBS sigui olímpic, es construeixin moltes tan bones com aquesta".

També els espanyols es van mostrar molt satisfets amb aquesta primera edició mundialista, que els obre les portes d'uns Jocs. "S'ha demostrat que el SBS és una prova molt atractiva per al públic i que té molt de futur. Nosaltres continuarem treballant dur per acostar-nos als millors del món. De moment, ser finalistes ha estat un èxit que volem compartir amb tots", van assenyalar a l'uníson Vergés i Manich.

L'austríac Karl, el gran triomfador

De les quatre medalles en joc de la jornada, una va coronar l'austríac Benjamin Karl com a gran triomfador del Mundial, ja que al seu títol en el Gegant es va adjudicar també l’Eslàlom. La segona de les dues modalitats del Snowboard considerades 'alpines', ja que els participants també utilitzen 'botes dures' per competir en baixades que recorden als esquiadors, es va celebrar de nou a la pista Pedró. La mateixa que el Gegant, només que amb un recorregut menys llarg (390 metres) i més portes a negociar. Potser aquest coneixement previ va ajudar a Karl a conquerir la seva segona medalla d'. Benji, que així és com se li coneix, era el campió en títol (va guanyar a Corea fa dos anys) i la seva corona al PGS li posava de nou entre els grans favorits. I la veritat és que va complir el guió.

Com en el Gegant, a l’Eslàlom Paral·lel hi ha primer una prova per temps, en què es classifiquen els més ràpids, que passen a les mànigues eliminatòries depenent del temps emprat. A partir de llavors, es competeix en enfrontaments d'un-contra-un entre els millors i els pitjors, fins completar vuitens, quarts, semifinals i final. Hi ha dos traçats marcats (màniga vermella i màniga blava) i cada corredor realitza una baixada sobre cada traçat, enfrontant-se en paral.lel a la seva contrincant i sumant els cronos. A causa de la suspensió de la jornada del divendres, avui es van disputar eliminatòries directes per a les finals.

El principal rival teòric per Karl era el suís Simon Schoch, campió mundial el 2007 i subcampió olímpic de Gegant el 2006. Però el germà de Phillip, un altre destacat especialista, no va poder amb la qualitat de l'austríac. Tot i que en el primer set decisiva va treure 4 / 100 de segon, en la segona el gran favorit ho va derrotar completament traient-li gairebé tres segons. Karl, que a més va guanyar la passada Copa del Món i és líder de l'actual, va estar acompanyat al podi pel sorprenent eslovè Rok Marguc, a qui va haver de derrotar personalment a la final del PGS i que va superar pel bronze a un altre austríac, Andreas Prommegger, segon en l'actual Copa del Món.

A l'inrevés que a la masculina, la guanyadora femenina del Gegant, la russa Alena Zavarzina, no va aconseguir classificar-se ni tan sols per als vuitens de final. Això va obrir moltes opcions a la campiona de fa dos anys, la suïssa Fraenzi Maegert-Kohli, ia la campiona olímpica de Gegant, l'holandesa Nicoli Sauerbreij, que precisament havia fallat al PSG. Però la suïssa va caure en quarts de final precisament davant la noruega de 22 anys, que ja va donar un avís de fins on volia arribar a La Molina. Ningú esperava que després acabés batent a Sauerbreij a la final i, més sorpresa encara, que en aquesta la batés en les dues mànigues, per 38 i 92 centèsimes, respectivament.

Per la medalla de bronze es van enfrontar dos austríaques, Claudia Riegler i Heidi Neururer. Riegler, que ja havia estat medalla de plata al PGS celebrat el dimecres, va tornar al podi demostrant que, malgrat els seus 37 anys, segueix sent una de les més millors especialistes del circuit. Pel camí es van quedar noms il.lustres, com la subcampiona olímpica a Vancouver, la russa Ekaterina Ilyukhina, o la campiona mundial el 2007, el seu compatriota Ekaterina Tudegesheva

"No tinc paraules per expressar el que sento en aquests moments. És la meva segona medalla d'or en aquests Mundials i la tercera de la meva carrera. Em vaig de la Molina més que satisfet pels meus triomfs i pel bé que ha funcionat tot aquí", va declarar un contentíssim Karl. "No ha estat tan fàcil com pugui semblar, perquè en semifinals vaig guanyar per poc al meu compatriota Andreas (Prommegger), i Simon (Schoch) em va superar en la primera de la final".

Més difícil va ser parlar amb la campiona femenina. Engeli, victorejada pels nens de les escoles de la Molina quan va aparèixer amb la seva medalla d'or en el menjador, estava encara "en estat de xoc per la victòria", segons les seves pròpies paraules. "No ho esperava per a res, ni tan sols pujar al podi, així que el triomf em plena de satisfacció, sobretot perquè aquesta temporada no estava sent gens bona per a mi en les proves de la Copa del Món".

Més informació a La Molina 2011  www.lamolina2011.cat



  llegir comentaris

Altres articles que potser t'interessaran:
Speed Riding
Shaun White fa 100 punts als Winter X Games
Pirena a Baqueira Beret
:: ()
 
arxiu
:: ()
 
 




 www.postals.cat www.socpetit.cat www.nuvis.org RSS feed www.guianupcial.com www.canalviatges.cat (c) CanalNeu 07-11 by Creacions